El dany silenciós de les pantalles

El dany silenciós de les pantalles

L’excés de pantalles pot reduir el joc, el moviment i la interacció. L’equilibri amb experiències reals és clau per al desenvolupament infantil.

Quan es parla d’infants i pantalles, gairebé sempre apareix la mateixa pregunta: Quantes hores són massa?

Però des de la psicologia i la neuropsicologia hi ha una altra pregunta igual d’important que a vegades oblidem: Què està deixant de fer l’infant des que les pantalles formen part de la seva vida?

El cervell infantil aprèn fent

Els infants no aprenen només mirant o escoltant. El seu cervell es desenvolupa a través del moviment, l’exploració i la interacció.

Quan un infant:

• construeix amb peces

• corre

• dibuixa

• discuteix amb un amic

• inventa una història

El seu cervell està treballant i aprenent: analitza, expressa, sent emocions i les regula, manté l’atenció i resol problemes.

Per què les pantalles enganxen tant?

Les pantalles estan dissenyades per captar l’atenció: colors intensos, sons, canvis ràpids i recompenses immediates.

Per aquest motiu, el cervell s’hi enganxa amb facilitat.

El problema apareix quan el món real, més lent i menys espectacular, comença a semblar menys interessant en comparació.

Llavors apareixen frases com:

“M’avorreixo.”
“Això és avorrit.”

El cervell s’acostuma a una estimulació molt intensa i constant. I això és un problema que cada vegada veiem més a consulta:

“No li interessa res, només vol pantalles.”

Pantalles sí, però amb equilibri

La qüestió no és eliminar completament les pantalles, sinó equilibrar-les amb altres tipus d’experiències:

• joc lliure

• moviment

• contacte amb altres infants

• creativitat

• temps sense estímuls cridaners

I és important que aquestes experiències ocupin una part més gran del dia a dia de l’infant que no pas les pantalles.

Vanesa Fumero y Cristina Fumero

Imagen de Freepik