Infants hiperresponsables

Infants hiperresponsables

Hi ha infants que semblen no donar problemes perquè aprenen molt aviat a adaptar-se, callar i no molestar. Però darrere d’aquesta aparent maduresa hi pot haver cansament emocional, por de fallar i una necessitat constant d’agradar.

Hi ha infants que no molesten. No interrompen. No contesten. No ploren en públic. Són aquells que “sempre estan bé”.

I gairebé ningú es preocupa per ells.

Alguns infants aprenen molt aviat que ser estimats implica:

• No molestar

• Complir sempre

• No enfadar-se

• No demanar massa

Són infants que creixen perfectes cap enfora… i esgotats per dins.

Senyals que sovint passen desapercebuts

Aquest tipus de cansament no crida. Els seus senyals són més subtils:

• Necessitat excessiva d’agradar

• Por intensa d’equivocar-se

• Dificultat per posar límits

• Tristesa que no es veu

No són “madurs”. Estan sobreadaptats.

Què necessiten dels adults

No necessiten més responsabilitats. Necessiten permís per ser humans:

✔ Poder dir: “No puc.”
✔ Poder enfadar-se sense perdre el vincle.
✔ Poder fallar sense sentir-se insuficients.

Recomanacions pràctiques per acompanyar-los

• Identifica i valida les seves emocions: reconeix quan estan cansats o frustrats.

• Fomenta el joc i la diversió: no tot ha de ser rendiment o esforç.

• Escolta activament: a vegades, un silenci acompanyat diu més que mil paraules.

• Modela límits saludables: mostra que els adults també cometen errors i també necessiten descansar.

Vanesa Fumero y Cristina Fumero

Imagen de Freepik