Martina i l’assetjament que no es veu

Martina i l’assetjament que no es veu

L’assetjament no sempre és visible. A vegades apareix en forma de petits canvis de conducta, silencis o un malestar difícil d’explicar.

Detectar els senyals, oferir un espai segur i actuar a temps pot marcar una gran diferència.

Una història real: Martina i l’assetjament que no es veu

La Martina té 13 anys i, a simple vista, és una nena alegre i sociable. Els seus pares mai no haurien imaginat que estava patint assetjament, perquè a casa sempre semblava tranquil·la.

Tot va canviar quan van començar a notar petits canvis: es tancava a la seva habitació, evitava parlar dels seus amics i mostrava una irritabilitat difícil d’explicar.

Què estava passant

La Martina estava sent víctima de ciberassetjament. Els seus companys de l’escola li enviaven missatges feridors per WhatsApp i xarxes socials, compartien fotos rient-se d’ella i la deixaven fora dels xats.

Ella no volia explicar res per por que la situació empitjorés o per perdre la confiança dels seus amics.

Com van actuar els pares

• Observació de senyals subtils: es van fixar en canvis d’ànim, ansietat abans d’anar a dormir i evitació d’activitats que abans gaudia.

• Espais de conversa segurs: van crear moments sense pressió per parlar, amb frases com:

  “Veig que alguna cosa et preocupa. Soc aquí si m’ho vols explicar.”

  “Sigui el que sigui, nosaltres t’ajudarem.”

• Coordinació amb l’escola: van contactar amb el tutor i l’orientador per obtenir més informació i aplicar mesures de protecció.

Què va canviar

Amb suport, la Martina va començar a sentir-se més segura. Va aprendre a bloquejar contactes, a no respondre provocacions i a demanar ajuda quan ho necessitava.

La seva autoestima es va enfortir i va recuperar la confiança per posar límits, tant en línia com en persona. Els seus pares van reforçar el vincle amb ella i la comunicació es va tornar més oberta.

Recomanacions per a pares

• Atenció als senyals subtils: irritabilitat, tristesa, canvis en el son o evitació d’activitats socials.

• Espais de comunicació segura: no pressionar l’infant perquè parli, sinó oferir disponibilitat i comprensió.

• Educació digital: ensenyar sobre privacitat, límits i com actuar davant situacions d’assetjament.

• Coordinació amb l’escola: informar tutors i orientadors per protegir l’infant i abordar el problema.

• Enfortir l’autoestima: promoure activitats on l’infant se senti competent i segur.

Vanesa Fumero y Cristina Fumero

Imagen de Freepik