Quan les bones notes pesen massa

Quan les bones notes pesen massa

La pressió per les notes pot afectar l’autoestima infantil. Acompanyar l’esforç i normalitzar l’error ajuda els infants a aprendre sense por.

Molts pares observen que, quan el seu fill porta una bona nota, en lloc d’alegria, hi veuen tensió. Respira alleujat, com si hagués esquivat una amenaça.

I llavors apareix la pregunta:

Des de quan aprendre es va convertir en una amenaça?

No és només un butlletí de notes. Per a molts infants, les notes no són números. Són missatges.

• Un 10 pot significar: “valc”.

• Un 7: “ho podria haver fet millor”.

• Un 5: “he decebut algú”.

La pressió no sempre ve d’una exigència directa. A vegades ve del silenci, de les comparacions, de frases benintencionades com:

“Sabia que podies fer-ho millor.”
“Mira que bé que ho fa la Juanita.”

I l’infant aprèn una cosa perillosa: la meva vàlua depèn de les notes.

Quan un infant viu sota una pressió constant per treure bones notes, no només aprèn matemàtiques o llengua. També aprèn que:

• El seu valor depèn del resultat o del rendiment

• L’error no és possible: és una amenaça

• L’esforç només importa si hi ha recompensa

I això no construeix motivació. Construeix por.

No es tracta de baixar expectatives

Es tracta de canviar el missatge.

En lloc de: “Quina nota has tret?”
prova amb: “Què ha estat el més difícil?”

En lloc de: “Has de treure millors notes”
digues: “Estic orgullós del teu esforç.”

Els infants necessiten adults que els ensenyin que equivocar-se no resta valor a la seva persona. Cal normalitzar l’error com a part de l’aprenentatge.

Necessiten sentir que poden aprendre sense por.

Això es construeix quan un infant sent que pot fallar… i que, tot i així, continua sent valuós i estimat pel seu entorn.

Vanesa Fumero y Cristina Fumero

Imagen de Freepik