Videojocs i infants: allò que preocupa els pares (i el que diu la ciència)

Els videojocs poden aportar beneficis, però el seu impacte depèn de l’edat, el temps d’ús, la supervisió i l’equilibri amb altres activitats.

Vanesa Fumero y Cristina Fumero

3/29/2026

Videojocs i infants: allò que preocupa els pares (i el que diu la ciència)

Els videojocs poden aportar beneficis, però el seu impacte depèn de l’edat, del temps d’ús, de la supervisió i de l’equilibri amb altres activitats.

Els videojocs ja no són una cosa “del futur”. Són a casa, al mòbil, a la tauleta, a la consola. I molts pares es fan les mateixes preguntes:

A quina edat haurien de començar? Són bons o dolents? Es poden enganxar?

Ho respondrem de manera senzilla.

A quina edat és recomanable començar?

No hi ha una edat perfecta, però els experts solen coincidir en això:

Abans dels 6 anys, l’ideal és evitar videojocs de ritme ràpid i pantalles interactives molt estimulants.
Entre els 6 i els 9 anys, es recomana un ús molt limitat, amb jocs senzills, educatius i sempre acompanyats.
A partir dels 10-12 anys, poden començar a jugar de manera més autònoma, però amb normes clares sobre el temps i els continguts.

Com més petit és l’infant: menys temps i més supervisió.

Els dubtes més freqüents de les famílies

“Es poden tornar addictes?”
Sí, alguns infants són més vulnerables a la dependència, sobretot si utilitzen els videojocs per escapar de l’avorriment, l’ansietat o la solitud.
“Els tornen més agressius?”
No tots els videojocs generen agressivitat, però els continguts violents i sense supervisió augmenten el risc de conductes impulsives.
“Afecten els estudis?”
Poden fer-ho si retarden l’hora d’anar a dormir, treuen temps dels deures o resten espai a la vida familiar.

Quan els videojocs poden ser positius

No tot és negatiu. Si se’n fa un bon ús, alguns videojocs ajuden a:

Millorar la coordinació
Desenvolupar funcions executives com la planificació o la resolució de problemes
Fomentar la creativitat
Aprendre a treballar en equip

La clau no és prohibir, sinó acompanyar i posar límits clars.

Senyals d’alerta que convé vigilar

El videojoc ha de ser una part petita de la vida, no el centre.

En resum

Els videojocs no són l’enemic.
El problema no és que juguin, sinó com, quant i per a què juguen.
I aquí, mares i pares, la vostra presència és el millor control parental que existeix.

Vanesa Fumero y Cristina Fumero